29 Juny 2012   |   Ergonomia   |   0 Comentaris

L'EVOLUCIÓ DEL SEURE A TAULA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA II

L'EVOLUCIÓ DEL SEURE A TAULA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA II

ELS ORÍGENS.

La major part dels nostres avantpassats menjaven drets, de qualsevol manera, poc, de pressa i no pas amb la freqüència que volien. Segurament seiem en una cadira i al voltant d’una taula perquè som una societat sedentària i provenim de la tradició cristianoromana.

NORMES D'URBANITAT.

La manera de “seure a taula” no respon a un plantejament operatiu, sinó a un acte social condicionat pels hàbits de l’alimentació.

El protocol, entès com a conjunt de normes de cortesia, depèn del lloc geogràfic i de l’època.

L’evolució del mobiliari per “seure a taula” a occident va iniciar-se a partir de l’edat mitjana per la necessitat de tallar els aliments, principalment la carn.

LA "REVOLUCIÓ INDUSTRIAL" A TAULA.

A partir de la Revolució Industrial, la societat evoluciona de manera que es consoliden les classes mitjanes, i aquestes adopten les normes de protocol i urbanitat de l’aristocràcia com a símbol de la seva puixança social.

A mesura que l’economia familiar permetia poder adquirir estris, es va anar augmentant el parament de la taula. Per altra banda, també evoluciona la distribució de les cases guanyant protagonisme la sala menjador.

És en aquest moment quan es popularitzen models tan famosos com els que surten de les industries “Thonet” i, ja en el segle XX, els dissenys de l’escola “Bauhaus”.

EL PARAMENT DE LA TAULA EN L'HOSTALERÍA.

El parament de la taula i el servei dels àpats, en l’àmbit de l’hostaleria, i per raons de rendibilitat empresarial, ha anat evolucionant a partir de les primeres normes de protocol. En canvi, la manera de “seure a taula” es basa en unes formes de comportament social que no tenen res a veure amb el seu ús per part del comensal, és a dir, amb l’ergonomia.

A finals del S. XIX, dos il•lustres cuiners i hotelers, Escoffier i Ritz, van introduir mètodes d’organització professional per tal d’aconseguir (a les cuines i als menjadors dels grans hotels i restaurants) la màxima eficiència en el desenvolupament dels banquets.

Per això, podríem dir que les normes d’urbanitat d’avui dia no estan basades de forma gratuïta en els capricis de l’aristocràcia que en feia ús, sinó que són fruit d’una aplicació lògica de la millor manera de servir els comensals sense molestar-los massa ni tacar-los. També es pretenia aconseguir que els cambrers poguessin fer la seva feina de la manera més eficient i elegant possible.

En l’evolució del disseny de les taules i cadires només s’han tingut en compte algunes característiques que milloressin la seva manipulació i manteniment per part de qui no hi seu, el cambrer.

És clar que a partir de la revolució informàtica tothom s’ha posat les piles per fer del seure una activitat confortable. Però, si la gastronomia té una litúrgia específica quan arriba a un alt nivell professional, per què no podem prendre mesures respecte a la confortabilitat davant d’un àpat on calgui una certa dedicació per assaborir-lo bé?

Per això denunciem que en el disseny de la cadira de menjador no prevalgui l’ergonomia. És a dir, en el seu disseny no s’ha buscat l’equilibri entre el confort i l’operativitat. Majoritàriament ha prevalgut l’estètica. En altres paraules, no s’ha creat un model de cadira específic per al moment de menjar.

Aquestes reflexions foren les que ens varen impulsar a crear el nostre projecte ERGONOGASTRONÒMIC.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.