DIFERÈNCIES ANATÒMIQUES

Moltes de les apreciacions que exposarem a continuació són fruit de l’observació i de la nostra experiència professional, tanmateix, avalades per les exposicions, comentaris i relats de la nostra clientela. D’altra part, hem contrastat les nostres teories amb diversos professionals que tracten l’anatomia humana. Malgrat tot, és clar que no tenim cap referent científic per avalar les nostres conclusions, però tampoc cap per desmentir-les.

L’eix de simetria del cos humà és el melic.

Els homes tenen, proporcionalment, més  pes en la part superior del tors, al tòrax. Les dones en la part inferior, als malucs.

L’ESTRÈS.

Les dones en són més sensibles. Tenen un major grau de “vetlla” a l’hora de desenvolupar les seves activitats quotidianes. Si això comporta més tensió nerviosa, també suposarà una major  compressió muscular, provocant majors dolences anatòmiques.

D’altra part, les dones, majoritàriament, no són tan corpulentes muscularment, i el fet de tenir una major flexibilitat corporal facilita adoptar posicions forçades i estàtiques de forma perllongada, que provoca les característiques contractures, com ara en els trapezis, amb les conseqüents dolències.                                                                       

Cal tenir en compte que la doble jornada per a les dones no és un mite, respecte a la major càrrega muscular.

LA ZONA SACRO-LUMBAR.

Les dones tenen el “cul arremangat” no com un atractiu “eròtic”, sinó que el fet de bascular el sacre cap enfora és per donar un major espai a la matriu a l’hora d’encabir-hi un fetus. És una evidència que l’estructura anatòmica en aquest punt es diferent entre sexes. A partir d’aquesta característica esquelètica,  hem observat una sèrie de tipologies de moviment i posicions anatòmiques ben diferenciades  entre ambdós.

¿Perquè les dones s’asseuen a la punta de les cadires?

Evidentment, les de baixa estatura, per poder tocar millor amb els peus a terra. Però,  malgrat tot, algunes que repenjant tots els malucs i les cuixes en tota la superfície del seient, i tocant de peus a terra, continuen seient igual: amb el cul enfora, les cames inclinades cap endavant i el peus enrere.

És evident que amb aquesta positura s’aconsegueix millor l’anteversió pelviana, cosa que facilita formar la lordosi lumbar, de manera que es recupera la posició natural de la columna (bipedestació), i a la vegada alleugereix la càrrega sobre els isquis. Tanmateix, assegudes d’aquesta manera es poden moure amb major facilitat sobre un pla de treball.  

És equivalent a la posició de seure de genolls, com amb la cadira Variable de Varier. També s’aconsegueix aquesta una posició equivalent seient com si fos en una “sella de muntar”,  com amb la Capisco de Häg o amb la majoria de cadires de Herman Miller que basculen endavant -forward tilt- (per a les dones, bàsicament, el model Sayl)

Els homes, en canvi, no solen seure així, sobretot quan tenen una certa corpulència. Repengen més tot el seu cos sobre tot el seient, i acaben arrodonint-se. 

D’aquestes observacions hem deduït tot una sèrie de teories.

¿Per què a les dones els agrada més que les embolcallin per les lumbars/sacre que no pas per les espatlles?

¿Perquè prefereixen una cadira que els aporti la  sensació de recolliment i escalf que proporciona un respatller amb un bon encaix del sacre?

¿Això és perquè aquestes positures al moment d’asseure els recorda la sensació d’embolcallar-se els ronyons amb les mans per apaivagar-se els dolors menstruals? ¿És per la configuració anatòmica de poder ser mares? 

LES CERVICALS.

La nostra posició anatòmica de les cervicals és la d’un “homo sapiens” caminant per una sabana africana...a la seva velocitat de creuer: de 3 4 Kms/hora. La seva mirada anirà dirigida a visionar el terreny que es trobarà en la tercera passa i que, si li convé, podrà esquivar l’obstacle que hi hagi, sense variar la velocitat del seu pas. Normalment, mantindrà el seu cap en una posició oscil·lant, sense forçar-lo ni endavant, ni endarrere. Puntualment, aixecarà la vista, i conseqüentment el cap, per comprovar l’horitzó. També  els baixarà quan calgui  minorar la marxa perquè cal fixar-se en un entrebanc que hi ha en el camí.

Una altra clara diferència anatòmica entre homes i dones, són les vèrtebres cervicals. A igual pes i moviment del cap, els homes tenen el coll més curt i  tot l’entorn més musculat. Per contra, les dones solen tenir el coll més llarg i esvelt i una musculatura més “feble”. En conseqüència, les dones solen tenir més lesions en aquestes vèrtebres.

Hi ha estudis que constaten: L’alta incidència de dolor cervico-dorsal a les dones és una realitat. Dues vegades major per a les dones que per als homes”.

Tanmateix, avui en dia, tant homes com dones, porten ulleres progressives. La panoràmica visual d’aquestes ulleres, en la seva part central, te una escala molt ajustada d’enfocaments. En conseqüència, s’ha d’estar contínuament fent moviments forçats de les cervicals per a veure correctament el que hi ha a la pantalla. Les repetides males posicions, sobretot quan falta musculatura, provoca les pertinents molèsties cervicals. 

Per altra part, amb ulleres o sense, i sense adonar-nos, en part per la concentració que hi posem davant d’una pantalla, adoptem positures molt forçades amb les nostres cervicals, propiciant dolències cervicals.

Algunes, poques, cadires que disposen d’un reposacaps realment ergonòmic per adaptar-se a les diferents posicions de treball davant d’una pantalla +teclat, poden alleugerir aquestes molèsties cervicals.   (Els models de Sedus: Swing Up i Open Up, tenen un reposacaps que ajuda a mantenir les cervicals en una posició correcte). 

El model Freedom-Headrest de Humanscale, proporciona un posicionament d’una certa ingravidesa al tors, que a més a més d’embolcallar molt bé el sacre, característica molt apreciada per les usuàries femenines, i donar un perfecte suport a les “esses” de la columna; recull i aguanta molt bé el pes del cap, aprofitant la curvatura cervical per disposar la vista per tal d’enfocar a una pantalla. En canvi, Herman Miller no té cap model amb reposacaps, però ha dissenyat la cadira EMBODY –únic model d’aquestes característiques que hi ha al mercat- que regula el suport dorsal, de manera que manipulant aquesta part del respatller situa les cervicals en una posició anatòmica correcte, respecte de la adequada observació de la pantalla de l’ordenador.

Malgrat tot, moltes cadires prou ergonòmiques no disposen de recolzament cervical. La millor solució és disciplinar-se en adoptar  la millor posició de treball, respecte del nostre disseny anatòmic.