REFLEXIÓ SOBRE EL CONFORT, LA COMODITAT I L’ERGONOMIA

La nostra ment sempre busca la màxima eficiència en totes les seves accions, és a dir, aconseguir el millor resultat amb el mínim esforç.

Seguint aquesta premissa, la comoditat significa la facilitat d’executar les nostres accions. Per exemple, segons l’altura de cada graó, unes escales poden ser més o menys còmodes de pujar i baixar. Tanmateix, això també passa en la manipulació dels diferents objectes que fem servir quotidianament.

Per explicar la diferència entre comoditat i confort, posarem com exemple la relació dels dos conceptes en referència a les cadires. Malgrat tot, permeteu-me utilitzar, descaradament, totes les possibles llicències científiques i acadèmiques que calguin per fer comprensible aquesta elucubració.

Així doncs, admetem que la nostra ment és el subconscient estratègic i el nostre cos és el subconscient anatòmic.

Una cadira amb rodes li “diu” a la nostra ment que desplaçar-nos amb ella és molt còmode. Així, quan la nostra ment decideixi “agafar una cosa del moble del darrere”, farà que el nostre cos desplaci la cadira enrere sense dubtar-ho, ja que és una acció còmoda. No ens haurem d’aixecar per fer-ho. Guanyarem temps i estalviarem esforç; i la nostra ment  se sentirà satisfeta, ja que sempre vol la màxima eficiència en el nostre funcionament”.

Aquest és el concepte de la comoditat.

Tanmateix, a aquesta mateixa cadira, que és còmoda d’usar, li cal que el nostre cos pugui  estar-s’hi assegut molta estona i  ho pugui suportar anatòmicament, que hi estigui bé, absent de malestar o dolors. I que en aquesta postura el nostre cos senti satisfacció.

Per contra, si la cadira no fos confortable, aquest cos, que no s’havia aixecat per agafar una cosa del darrere , ja que la cadira era còmoda, ara hauria d’abandonar la cadira perquè no suportaria estar-s’hi assegut, perquè no la trobaria confortable i la ment no hi podria fer res. La manca de confort provoca malestar, insatisfacció.”

Aquest és el concepte del confort.

En resum, la comoditat pressuposa satisfacció en l’operativa i el confort, satisfacció anatòmica. Un “element” és còmode quan és fàcil d’usar. És confortable quan el seu ús ens causa satisfacció. Quan és còmode i confortable és eficient i, per tant, ergonòmic.

Així doncs, hi ha cadires còmodes que no són confortables i viceversa. I, òbviament, en cap cas  són ergonòmiques.

A ERGONOMIKA sempre procurem trobar la cadira que millor s’adeqüi a l’operativa a la qual es vol destinar, és a dir, eficaç i que alhora sigui fàcil d’usar, còmoda. I també que sigui confortable, és a dir, que s’adapti, satisfactòriament, a l’anatomia del seu usuari.

Finalment, també queda clar en aquesta reflexió que l’estètica queda fora d’aquests dos conceptes. Moltes cadires estèticament “atractives” no són ni còmodes ni confortables, ni tampoc eficients ni ergonòmiques. L’estètica, per si sola, no és garantia de “satisfacció”.