15 Setembre 2016   |   Ergonomia   |   0 Comentaris

DIFERENTS MECANISMES ERGONÒMICS

DIFERENTS MECANISMES ERGONÒMICS

Els suports lumbars.

La normativa laboral exigeix que les cadires disposin de regulació lumbar. Actualment, les cadires que disposen de respatllers de “malles intel·ligents” supleixen, pràcticament, aquests tipus de mecanismes, ja que s’adapten a la morfologia anatòmica de cada persona. (per a les dones els models de Herman Miller: Sayl, de Humanscale: Diffrient World i de FORMA 5: Sentis; els aporten una agradable sensació de recolliment a la zona del sacre, obviant la regulació lumbar).

Els homes, per la seva corpulència, no distingeixen massa la qualitat del tou dels respatllers de les cadires ergonòmiques. Solen apreciar millor poder notar una forta pressió sobre la part baixa de la zona lumbar, que no pas un embolcallament del sacre. Potser és perquè els homes solen tenir més dolències en aquesta zona (L-4, L-5, S-1).

La disposició del regulador lumbar dels models Mirra-2 i Celle de Herman Miller, els proporcionen una gran confortabilitat per la marcada pressió lumbar que poden efectuar.

Tanmateix, els homes, segurament degut a la seva corpulència, aparellada al fet de tenir la major part del pes del tors al tòrax, carregant-lo directament sobre els isquis, troben molt més confortables els seient de malla auto tensant, i també els encoixinats oscil·lants, ja que el fet d’estar en un seient no rígid, i que doni aquesta sensació d’estar en una base que varia constantment el posicionament dels isquis, els allibera d’una sobrecàrrega inadequada. I també, a la vegada, els facilita la possibilitat de rectificar la columna cap a la posició més adequada, i així evitar l’arrodoniment de les vèrtebres lumbars, les càrregues extres i les possibles deformacions d’aquestes.

HumanScale presenta dos models cinètics que aporten aquesta característica. Són el “Diffrient World i el Liberty”. Per la seva part, Herman Miller va dissenyar el 1994 la cadira icònica amb aquesta solució de la malla “autotensant”, el model AERON, que també bascula el seient cap endavant (forward tilt). També d’aquestes característiques són els models de Herman Miller: Mirra 2 i CELLE. També amb un seient autotensant, però sense inclinació de seient oberta, Herman Miller té el model EMBODY, amb regulació dorsal per equilibrar les cervicals respecte de la visió de la pantalla.

Tanmateix,  aquests suports sacro-lumbars faciliten que tant els uns com les altres, dones i homes, puguin aconseguir tenir “estirada”  la columna, tot i està asseguts, i així poder rectificar la positura de la mateixa a la seva correcta posició de quan s’està  dempeus, i així tornar a marcar la lordosi lumbar.

Regulació de la fondària del seient.

Les cadires que disposen de regulació de fondària del seient acaben proporcionant un encaix lumbar similar, ja que permeten encaixar millor el sacre en la part baixa del respatller.

La possibilitat de regular la fondària del seient fa que aquest s'adapti a la longitud del fèmur de cada persona, trobant major confort quanta més part d’aquest pugui repenjar-lo al seient. La percepció de tenir més o menys suport en aquesta àrea: sacre, glutis i cuixes, és el que comporta la sensació de més o menys confort. També influeix en el confort, que l’extrem del seient sigui arrodonit i no recte, de manera que no pressioni sobre el buit popliti, comprimint el paquet vascular-nerviós (nervi femoral, ciàtic). Podríem dir que tota aquesta àrea és el paladar del nostre esquelet a l'hora de percebre la confortabilitat d'un seient. (model Diffrient World de HumanScale).

Tanmateix, els models que proporcionen una inclinació negativa del seient, encara afavoreixen més aquesta sensació de confort i mobilitat, possibilitant, a més a més, realitzar l’anteversió pelviana.

Algunes de les cadires que disposen d’ambdues característiques són: de Herman Miller: Aeron, Mirra-2, Celle, Sayl. De Häg: Sofi. I de R.H.: Mereo.

Els braços regulables.

Tenir uns reposa braços regulables que facilitin anivellar l’avant braç, o inclús posicionar-lo una mica més a munt del nivell de la taula, comportarà una major relaxació de la musculatura de l’espatlla (trapezis) i, tanmateix, ajudarà a evitar les lesions del túnel carpià i tendinitis a l’avant braç, quan es fa un ús constant del ratolí.

És millor que quan treballem sobre la taula l’avantbraç formi un angle obert amb el braç. És millor aguantar el pes dels braços recolzant-los a la taula que no aixecar-los, ja que llavors a part del seu pes haurem de vèncer la gravetat. Com diuen, “és millor empènyer que estirar”.

També, el fet que les dones treballin amb una certa pressió, estrès, estat de vetlla, davant d’un teclat, comporta que l’eix on incideixen els trapezis es contracturi fàcilment. Es quan es forma aquella bola que brinca tocant l’escàpula. Amb un braços que poden arribar a regular-se en “3 dimensions”, es poden evitar moltes carregues sobre les extremitats superiors i les espatlles. El sol fet  de notar que el seu braç té un recolzament que l’ajuda a dirigir-lo quan manipula el ratolí i el teclat, l’alliberarà de moltes de les dolències que s’adquireixen sense ells.

Com regular el “sincro”.

Les regulacions de seient i respatller amb sistemes “sincro” poden adaptar-se fàcilment a l’anatomia de cada persona i a cada funció operativa. Proporcionen moltes possibilitats de moviment que, fins i tot, varien la pressió de la gravitació sobre l’eix vertebral, canviant-lo sobre l’abdomen. Aquesta oscil·lació estimula l’activitat natural dels músculs de l’esquena, evitant les contractures, i tanmateix, permet una natural mobilització de la columna, així s’alleugereixen les càrregues musculoesquelètiques. Les cadires que basculen enrere comporten una certa sensació d’ingravidesa que proporciona una gran percepció de confort als humans. És com si el nostre tors fos suportat per una força externa que allibera d’aquest pes a tot el sistema de la columna vertebral, aportant lleugeresa al nostre cos, millorant considerablement la sensació de confort. És la percepció de fer exercicis en “aquagym”.

Tanmateix, quan realitzem aquest moviment de “tirar-nos enrere”, que col·loquialment podríem anomenar com “fer una mandra”, a l’hora que estenem els braços, també estem facilitant l’apertura de la caixa toràcica. És en aquest moment quan podem realitzar una profunda inspiració, amb la conseqüent expiració, forçant una hiperventilació. Més oxigen, millor reg sanguini. Millor respiració, millor concentració, millors decisions. Conclusió: seure en cadires que aportin alternatives ergonòmiques millora la nostra capacitat intel·lectual.

Moltes persones comenten davant d’aquest moviment: “ que pensaran a l’oficina si em veuen fent una mandra?”. La resposta és contundent: “la gent que fa una “mandra” en el seu lloc de treball, evidencia que està treballant de forma concentrada i continuada, ja que aquesta acció mostra clarament que està fent una pausa per a una més eficient reincorporació al treball productiu”. Aquest moviment alleugereix les sobrecàrregues posicionals adquirides en la positura “sedent”, ja que amb aquest estirament restaurem la configuració natural del nostre esquelet.

En qualsevol cadira que tingui regulació de basculació o sincronisme, per poder determinar quina és, de forma objectiva, la regulació de la duresa del moviment més adequada a cada usuari, ho haurem aconseguit quan només canviant l’eix de gravetat del nostre cos, sense recolzar els peus, puguem controlar el moviment.                            

Malgrat tot, ens caldrà fer un esforç alhora de tirar-nos enrere –així provocarem una tensió muscular que ens ajudarà a manegar-nos,   rectificant les posicions de la columna i d’altres articulacions-, però en canvi ens ha d’empènyer cap endavant, sense que haguem de donar cap “cop de lumbar”, sense arrodonir-nos, ja que sinó perdríem tot el que hem guanyat amb la “mandra. Si està ben regulat, només ens caldrà variar l’eix de gravetat.

Actualment, quasi totes les cadires amb característiques ergonòmiques tenen algun tipus de mecanisme “sincro”.

De tota aquesta sèrie de cadires, les de la marca Herman Miller (Mirra-2, Celle, SAYL) disposen d’un mecanisme que aporta una especial sensació d’ingravidesa. D’aquestes, el model Aeron, icona mundial de les cadires ergonòmiques, té un especial balanceig gravitatori que aporta una seductora sensació de confort.                                                                     

Des d’una altra perspectiva ergonòmica, però també parlant d’ingravidesa, el model Freedom Headrest de Humanscale proposa la possibilitat, no sols d’aconseguir puntualment la sensació d’ingravidesa, sinó de executar el procés de treball en front d’una pantalla, quasi,  en gravetat zero.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.