"Seure a taula“ té una significació marcadament familiar, social i humana. No es refereix només a ingerir uns aliments posats al damunt d’un pla horitzontal, la taula. És compartir-los amb d’altres persones assegudes al seu voltant.
L’ÀPAT COM A CONCEPTE SOCIAL
L’ésser humà, al contrari dels animals, té una capacitat innata per sublimar les seves necessitats.
En l’àmbit de l’alimentació, la transició del fet de menjar com a un acte imprescindible per viure, a l’art de la cuina, és tan antiga que no podem datar-la històricament. Des de la prehistòria, els homínids que descobriren el foc ja esdevingueren els primers cuiners de la nostra espècie.
Actualment, si prenem com a base la jerarquia de necessitats que desenvolupà el psicòleg Abraham Maslow, l’any 1940, podem veure que l’alimentació passa del primer esglaó, relatiu a les necessitats fisiològiques, directament al quart, relacionat amb el reconeixement i prestigi social.
BREU HISTÒRIA DELS COBERTS I ELS ATUELLS A TAULA.
El ganivet fou el primer estri usat a taula, tot i que era utilitzat més com a eina de cuina que no com a cobert en el seu parament. Cada comensal es portava el seu. No és fins al segle XVII que es posen a taula, però ja amb les puntes arrodonides.
La cullera és l’únic cobert imprescindible, ja que serveix per ajudar a ingerir qualsevol aliment, sòlid o líquid. Els primers prehistòrics utilitzaven petxines i al llarg de la història, fins i tot en les cases més humils, sempre hi havia una cullera de fusta, encara que fos a la cuina.
La forquilla és el cobert més modern i sofisticat, ja que no té el seu origen a la cuina, sinó a la taula. Amb dues punxes, s’utilitza per a trinxar i servir l’aviram. No obstant, va tardar a introduir-se a taula perquè la gent trobava més còmode i menys perillós fer servir els dits.
El bol és un element més popular. Utilitzat bàsicament per les cultures no occidentals, denota un cert sentit de col•lectivitat. Contràriament, el plat marca un concepte d’individualitat i de protocol.
En canvi, en la cultura europea, l’evolució de les normes d’urbanitat i la forma de seure a taula durant els àpats va propiciar l’aparició d’un nou element: el plat.
Podríem dir que en l’evolució del parament de la taula, el bol és a la cullera com el plat a la forquilla.
0 Comentaris
Deixa el teu comentari
El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.