Històricament, el que mana s’asseu en una posició més elevada que els altres, és a dir, que seure en una cadira, o tron, era bàsicament un concepte jeràrquic.
Quan comencen a fabricar-se de manera més usual taules i cadires, les mides d’aquests mobles es basen en la tradició, i aquesta, a la vegada, es basa en la concepció que el melic humà és el punt simètric del cos quan ens dobleguem en forma de quatre.
Cadires estil Sheraton - Cadires del segle XVIII d’un estil que desenvoluparen fusters-dissenyadors, com Robert Adam , Thomas Sheraton o George Hepplewithe. Sense cap estudi antropomètric van fer una cadira amb les mides actuals.
És a partir que els alemanys creen la normativa DIN (Deutsches Inst. für Norming), l´any 1929, que es fixen les mides de fabricació de taules i cadires: 73 – 75 cm i 43 – 45 cm d’alçada, respectivament. Aquestes van ser les mides que es van imposar a Europa i al món occidental.
El nombre d’or - La proporció entre taula i cadira s’apropa al número de la proporció ideal.
L’americà Henry Dreyfuss, pare de l’antropometria moderna i del disseny industrial, que al 1955 edità “Designing for people”, en què encara avui dia es basen molts dissenyadors, no va aplicar mides gaire diferents de les utilitzades tradicionalment en la fabricació de les taules i cadires.
0 Comentaris
Deixa el teu comentari
El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.