L'ALTERNATIVA ERGÒNOMICA A L'HORA DE SEURE A TAULA

A Kadira, entre el nostre afany per millorar les prestacions que puguem oferir als nostres clients, i el coneixement del món de l’ergonomia, varen fer que comencéssim a interessar-nos pels diferents conceptes del seure. Així començàrem a investigar en l’evolució del “seure a taula” a través de la història. És a dir, a saber com ens hem assegut a l’hora de menjar.

Després d’estudiar l’evolució dels diferents models de cadires i maneres de seure, a partir de la història de la pintura, començàrem a veure quines pautes antropomètriques s’havien seguit a l’hora de dissenyar les cadires.

L’altra segment d’estudi va ser l’evolució de la gastronomia, no només en l’aspecte culinari, sinó també en la seva repercussió en el servei de sala.

Per una part, vàrem comprovar que el concepte del seure havia evolucionat molt en les oficines, tant en els paràmetres ergonòmics, com en el disseny  de les cadires, però no en els models per a “seure a taula”.

Per altra banda, el món de la cuina, des de la “nouvelle cuisine” dels anys 70/80, ha evolucionat en molts camps, però no s’han contemplat canvis en el mobiliari de la sala.

D’aquesta manera és com vàrem arribar a la conclusió que va desencadenar el nostre projecte ERGONOGASTRONÒMIC: “ Assaborim plats del s. XXI, asseguts en cadires del s. XVIII”.

Estètica versus ergonomia.

Quan es dissenya la composició d’una sala menjador, la majoria de vegades es trien els mobles segons la següent escala jeràrquica: estètica, confort i eficàcia. I no a l’inrevés, que és com marquen les pautes ergonòmiques i bàsicament el sentit comú: eficàcia, confort i estètica.

Aquest és el nostre objectiu a desenvolupar. Perquè els mobles d’un restaurant no són simplement “mobles”, sinó elements “vius” que incideixen notablement en el seu funcionament i en el confort dels comensals.

Estètica sense ergonomia.

Podem veure que les cadires per “seure a taula” tenen un valor bàsicament estètic i teòricament confortable, no ergonòmic.
•  Que potser un xef no segueix criteris nutricionals a l’hora d’elaborar les seves sofisticades receptes?
• És que un bon posicionament del cos no millora la ingestió dels aliments?
•  És que facilitar la digestió no és una fita gastronòmica?

Quan “seiem a taula”, el nostre objectiu és menjar. Millor dit, en aquest cas, assaborir l’àpat. 

No sempre una cadira que és confortable en seure-hi de forma relaxada, resulta apropiada a l’hora de trobar la postura adequada per manipular i ingerir els aliments que tenim a taula. Per això ens cal donar al seure la importància que li pertoca dins la litúrgia gastronòmica.

La nostra proposta d’ergonomia gastronòmica és la cadira tres estrelles.

Durant un any vàrem desenvolupar diferents proves amb la col•laboració de l’escola d’hostaleria Joviat, de Manresa.

Finalment vàrem aconseguir el nostre propòsit: Una cadira que fos còmoda per al cambrer i confortable per al comensal. Havia de reunir totes les característiques d’una cadira d’oficina (fàcil de desplaçar, regulable en alçada i basculant). Aquests paràmetres farien que millorés la relació social entre els comensals i, fins i tot, facilités la digestió, afavorint la sobretaula.  Però tot això adaptat a l’estètica d’un restaurant.

Característiques pròpies de la cadira tres estrelles.

És important que la cadira es pugui desplaçar amb facilitat, tant a l’hora d’apropar-nos a la taula com a la d’enretirar-nos. I que ens faciliti l’operació d’asseure’ns-hi. La nostra proposta és una cadira amb una base amb rodes i un eix central giratori amb un pistó hidràulic, graduable en altura. Sí, exactament això, semblant a una cadira d’oficina.

A continuació, hem previst l’adaptació d’un sistema basculant que ens faciliti el fet de “gronxar-nos” enrere. Aquest moviment no és massa freqüent a l’hora de menjar, no perquè no vingui de gust, sinó perquè no és possible amb els tipus de cadires actuals. També hi podem posar braços. Els hem de col•locar de manera que puguem repenjar el cos en tirar-nos enrere, però sense que molestin quan ens acostem a la taula.

Durant l’àpat, entre plat i plat, o bé en acabar, quan comenci la sobretaula, el fet d’enretirar-nos de la vora de la taula, ens col•locarà en una posició més còmoda i relaxada per tal de poder-nos relacionar amb els nostres comensals. No ens sentirem compungits davant del plat, colze a colze amb els de cada costat, i tindrem una major perspectiva general. Finalment, un sistema basculant ajudarà la gent grossa a repenjar l’esquena i a estendre l’abdomen.

Durant la sobretaula, i si els formulismes ho permeten, ens permetrà inclinar-nos enrere, i així fer un estirament general de cos per aconseguir una positura relaxada que faciliti la conversa i, alhora, la digestió. Una altra característica a afegir a aquest prototip, és que tingui un acabat fàcil de netejar i de mantenir.

Disposar d’una cadira d’aquestes característiques, també forma part dels cànons de la litúrgia gastronòmica, aportant un nou concepte d’exquisitat en el camí de l’excellència a què aspiren molts restaurants.

En conseqüència, hem adaptat alguns models realment confortables a aquestes característiques. És el que anomenem sèrie K3.

Des de ja fa uns mesos, un dels restaurants icona mundial en l’excellència gastronòmica, El Celler de Can Roca, de Girona, ja disposa d’un dels nostres models.