Fent referència a la nostra anterior reflexió sobre la percepció visual i corporal pel que fa a una cadira, si ens centrem en les d’un restaurant, podem afirmar que gran part de la percepció visual d’aquestes és per la part del darrere.
La visió frontal (global) d’una cadira en un restaurant és esporàdica. Només la tenim en el moment d’asseure’ns, ja que un cop asseguts, tot i que n’hi hagi de buides, la mateixa taula en tapa el 90%, o més, de la seva superfície.
Ningú dubta que la llum, el soroll, les olors, els recorreguts i tot l’ambient, que conformen l’espai d’un restaurant, si estan concebuts amb harmonia i equilibri, ajuden que els clients puguin assaborir millor els seus plats i gaudir, encara més, de la seva estada al local.
I si totes aquestes característiques milloren l’ambient en general, també faran més agradable la feina dels que hi treballen.
Pel que s’escau a la selecció de les cadires, aquestes haurien de ser còmodes per als cambres i confortables per als comensals.
No obstant, la gran majoria dels dissenyadors de restaurants, tot i aconseguint un ambient òptim en el local, fracassen, no poques vegades, a l’hora de seleccionar les cadires.
Bàsicament, no compten amb l’opinió dels responsables de la sala, per saber quins criteris s’han de seguir a l’hora de seleccionar les cadires, i per com aconseguir la màxima eficàcia operativa en el servei de menjador.
I, òbviament, no s’han plantejat quina cadira escollir per no fer passar un “via crucis” als comensals, quan la majoria d’aquests sols desitgen seure en una cadira confortable, malgrat que aquesta no tingui la “perfecció estètica” que li caldria.
Ergonogastronomic Project by Kadira.
Per tal de satisfer al comensal, les cadires seleccionades en el nostre projecte ergonogastronòmic segueixen aquest criteri de confort i comoditat, sense renunciar a l’estètica, si bé és cert que aquests models estan pensats per a aquells restaurants que segueixen el camí de l’excel•lència en la "litúrgia gastronòmica".
Amb l’objectiu de tancar aquest cercle de perfecció, no estaria de més que aquests “temples de la cuina”, a partir d’ara, no només innovessin en sofisticats i costosos menús, sinó que també ho fessin en aconseguir una major confortabilitat per als comensals, seleccionant les cadires adequades, ja que els seus clients s’ho mereixen.
De fet, la cadira és, sens dubte, l’element menys perible en un restaurant i el que al seu torn aporta un retorn més immediat de la seva inversió, en poder comprovar, diàriament, la satisfacció dels clients, a més de tenir una dilatada amortització.
0 Comentaris
Deixa el teu comentari
El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.