Els estímuls visuals aporten una informació al nostre cervell de l’objecte que hem percebut. A partir d’aquí el podem mesurar: alt, baix, gros, prim, blanc, negre, etc.
A la vegada el podem avaluar i, segons el nostre criteri, catalogar com a lleig, bonic, atractiu, indiferent, etc. És a dir, li donem un valor estètic.
Quan aquest objecte l’ha d’utilitzar el nostre cos, entrem en la percepció corporal: comoditat i confort.
Comoditat és la facilitat del seu ús. Confort és la satisfacció que sent el nostre cos quan l’utilitza. És l’absència de molèsties físiques (musculoesquelètiques).
Quan usem un objecte i, segons el nostre parer personal, ens és còmode i confortable, és que és, gairebé sempre, ergonòmicament correcte.
Percepció visual d’una cadira.
Ens centrarem en dos dels usos més representatius d’una cadira: a l’oficina i al restaurant.
Començarem per les oficines.
En una oficina hi ha bàsicament dos tipus de cadires: l es dels empleats i les dels visitants. En primer lloc, hem de dir que les cadires es veuen, majoritàriament, pel darrere. La visió lateral i frontal no és gaire comú.
Les confidents, que estan davant de les taules per rebre les visites o al voltant d’una taula de reunions, són realment les que millor poden aportar la imatge “estètica” desitjada de l’entorn on són, ja que són les més vistes, globalment, pel públic en general. No obstant, un cop asseguts es deixen de veure.
Podríem dir que les cadires que tenen més incidència estètica són les de les sales d’espera, ja que tothom les veu globalment i en perspectiva.
Les operatives, on hi seu el personal que hi treballa, són les menys vistes.
Els seus usuaris només les veuen en el moment d’asseure’s. La dels companys, si és que les veuen, ho faran pel darrere, ja que si hi estan asseguts no es veuen pel davant, i si no hi són, la taula només deixarà veure la part superior del respatller. El públic extern a l’oficina té molt restringida la visió global de les cadires operatives.
A partir d’aquestes reflexions, en traiem una primera conclusió, i és que el seient d’una cadira operativa no afecta l’estètica de l’entorn, ja que poques vegades es veu. I també que la visió frontal i lateral d’aquestes cadires és esporàdica i circumstancial.
Tanmateix, cal incidir que en totes aquestes observacions que fem només s’hi fixa un petit percentatge d’usuaris i visitants, a part de les persones relacionades amb el disseny de l’oficina.
En conseqüència, una segona conclusió és que les característiques estètiques d’una cadira operativa són apercebudes per molt poques persones.
Així doncs, en les cadires operatives ha de prevaldre l’ergonomia. Fins i tot per sobre de la possible càrrega jeràrquica que pugui tenir la seva elecció, ja que actualment, ergonomia, estètica i preu poden no tenir cap relació d’equilibri en el seu resultat final.
És a dir, que podem trobar una cadira amb una estètica pròpia d’un lloc directiu, a un preu inferior que una ergonòmicament adequada a un lloc operatiu.
Finalment conclourem que la "percepció visual" incideix prioritàriament en les cadires confidents. En canvi, valorem més la "percepció corporal" en les operatives. Malgrat tot, al cap d’una hora d’estar asseguts en qualsevol cadira, el que més ens importa és que la “percepció corporal” sigui positiva.
0 Comentaris
Deixa el teu comentari
El email no serà publicat ni divulgat. És necessari omplir tots els camps.