Llistat d'entrades / El bloc d'ergonomia - Seu com cal

15 de Setembre de 2016

L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ, EL SEURE I L’ERGONOMIA

Evolució anatòmica.

L’EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ, EL SEURE I L’ERGONOMIA

Els humans estem anatòmicament constituïts des de fa 1.000.000 d’anys. Des d’en fa 50.000, no hem canviat físicament.

 

Hem millorat aspectes en el nostre funcionament fisiològic, però el disseny físic que tenim com a éssers caminadors, no. Amb el nostre alt nivell tecnològic, ja no ens caldrà cap altra transformació física, la podrem suplir amb qualsevol objecte, màquina o intervenció quirúrgica. No evolucionarem anatòmicament de manera perceptible, ja que els hàbits de vida canvien molt ràpidament, paral·lelament al   ritme del desenvolupament tecnològic.

 

La nostra columna està dissenyada per estar “recta” i per al moviment. La posició estàtica d’estar assegut no és una posició natural per als éssers humans. El cul no és per seure. És l’engranatge central (isquiotibial) pensat per caminar. L’ésser humà no s’ha assegut mai, tal com ho entenem ara.

En la nostra història d’éssers humans, seure en una cadira no ha tingut mai un ús operatiu. Ha estat, bàsicament, una fórmula jeràrquica o d’ús social, però rarament operatiu. Seure, tal com ho entenem avui, ha estat una posició que els humans utilitzàvem esporàdicament, i de maneres molt diferents de l’actual. Tanmateix, eren molt poques les activitats productives que es feien asseguts, i les que s’hi feien, eren poc transcendents per a poder influir en la nostra morfologia.

 

Evolució tecnològica. Gran part dels avenços futurs seran en l’electrònica. L’ésser humà és mandrós. Treballar és un “càstig diví”. Totes les coses evolucionen tècnicament tendint a fer més còmoda la seva operativa i més confortable la posició del seu operador, majoritàriament, assegut, tot i que el disseny evolutiu d’aquest operador (l’ésser humà) es basi en el fet que el seu punt de màxima eficàcia és quan està dret, caminant.

També hem de tenir clar que els processos intel·lectuals dels humans són més assequibles en posicions passives. I no s’hi val a dir que bo i passejant “pensem” millor. Potser sí, però el que és segur és que asseguts estudiem millor.   

Resumint: anem cap a una societat que desenvoluparà molta activitat en posició sedent. ( es compliran 2 oximorons: “desenvoluparem activitats passives, per això ens caldrà seure en moviment”).

 

 

Aquest supòsit ja el podem comprovar en l’actual forma de vida, i de treballar, on ens veiem obligats a seure durant llargues estones. Per això, ens cal adaptar aquests seients a la nostra morfologia i a la nostra feina.

Ens cal aplicar l’ergonomia al seure.

Cal canviar el concepte d’asseure’s en posició estàtica, en angle recte (en forma de 4), a la posició d’asseure’ns dinàmicament.

L’estil de vida del “homo sedents", intentant sempre fer el mínim esforç, no acompleix amb les necessitats fisiològiques necessàries per a satisfer  l’equilibri general de les funcions vitals.

Aquestes deficiències no queden resoltes només "consumint" esport en el temps lliure. Cal tenir un mètode preventiu quan practiquem “activitats passives”, per no generar un “estrès” anatòmic.

 

El moviment i la variació són necessaris per assegurar un ús dinàmic dels nostres músculs, i d'aquesta manera evitar una tensió permanent sobre aquests músculs i les articulacions. És essencial, al seure, donar suport a les parts més importants de l'anatomia, així com deixar suficient espai per moure’s  i poder aconseguir una àmplia gamma de posicions. Compte però! Variabilitat no vol dir inestabilitat. (És la  diferència de seure en una Capisco o en una pilota de Pilates)
El cos humà és tou, mentre que l'entorn - edificis, mobles, cotxes, etc.,  són durs. Ens vestim amb robes toves. I a la vegada, durant una gran part del dia, ens "vestim" amb una cadira. Això no vol dir que les cadires hagin de ser tan toves com les nostres robes, però tampoc haurien de ser tan dures com els edificis i els altres objectes que hi ha al nostre voltant.
La cadira apropiada és la que funciona com un nexe entre “aquest” cos humà tou i la rígida arquitectura que l'envolta. La cadira ha de poder facilitar el moviment, per tal de poder canviar còmodament de positura.  

0 Comentaris
Deixi el seu comentari
El seu email no serà publicat ni divulgat. * És necessari omplir tots els camps.